Al final del cicle vegetatiu de l’arbre, quan perden la fulla i estan en repòs hivernal, és el moment de fer la poda. Comença a principis de desembre i s’allarga fins al mes de febrer, quan torna a començar el cicle vegetatiu de l’arbre.
En aquest procés, es talla la fusta que ja ha produït i es deixa la fusta nova perquè pugui produir l’any següent. Com que estem en un territori de secà, la poda és més rigorosa.
És quan comença el cicle vegetatiu de l’arbre. És aquí on neix l’embrió d’un nou fruit. Normalment, la floració té lloc el mes de març i és quan podem veure els camps amb diferents colors i tonalitats que depèn del tipus de flor de cada arbre fruiter.
Al ser un cultiu de secà, quan el fruit ha quallat és quan s’han d’aclarir els fruiters. Això vol dir que es fa caure una part molt considerable dels fruits que porten els arbres. D’aquesta manera, aconseguim que la fruita tingui un bon contingut de sucre i un calibre comercialitzable.
Cada fruita i varietat es cull en el seu punt òptim de maduració. No es cull tota la fruita en un sol cop, sinó que es fan diferents passades triant en cada moment la fruita més madura. A més, es posa en caixes petites per evitar que es malmeti.